DAI Blog
Blog d'un estudiant de DAI

Nov
01

Xerox:

És el proveïdor més gran del món de fotocòpiadores de tòner i els seus accessoris.

Cridada originalment Haloid i començant com manufacturera de paper i equip fotogràfics, la companyia es va fer coneguda en 1959 amb la introducció de la primera fotocopiadora d’una peça usant el mètode de xerografia, la Xerox 914.

La companyia es va expandir substancialment durant els anys 60, aquest període va ser similar als primers anys de Microsoft. Els avanços de la introducció d’aquesta nova indústria van permetre a la companyia obrir el centre d’investigació Xerox PARC, en Palo Alto, Califòrnia en

Nov
01

Dennis Ritchie:

És un físic estadounidenc que va colaborar en el desenvolupament del sistema operatiu Unix i va crear el llenguatge de programació C, tema sobre el qual va escriure un cèlebre clàssic de la informàtica juntament a Brian Kernighan: El llenguatge de programació C.

Va néixer a Nova York el 9 de setembre de 1941. El 1967 va ingresar als Laboratoris Bell on treballà en Multics, BCPL, ALTRAN i el llenguatge de programació B. En Lucent va encapçalar els esforços per a la creació de Pla 9 i Inferno. Les seves aportacions juntament amb les de Ken Thompson al camp dels sistemes operatius han estat reconegudes amb el Premi NEC C&C el 1979, amb el Premi Turing de la ACM el 1983 i amb la Medalla Nacional de Tecnologia dels Estats Units el 1998.

 WINDOWS NT

El Windows NT va ser el primer SO de Microsoft utilitzant un nucli micro-kernel. Com a tal també va esser el primer multi tasca. Va sortir en versió comercial a mitjans del 1993. Va ser certificat per aplicacions d’alta seguretat per tenir una entrada amb usuari i contasenya xifrats. S’utilitzà sobretot en servidors. La seva tecnologia capdavantera comparada amb versions anteriors ha fet que es continuïn a utilitzar els seus fonaments en totes les versions posteriors.

Característiques:

–        Incorpora el sistema de fitxers NTFS.

–        Multitasca, multiusuari i multiprocessador.

–        Arquitectura de 32 bits.

–        Compatible amb altres sistemes de xarxa.

 Novell Netware

És un SO de xarxa. És una de les plataformes de servei més fiable per oferir acces segur i continuant a una xarxa i als recursos d’informació sobretot en quant a servidors d’arxius.

Va ser impulsat per Novell i es va convertir en una de les companyies tecnològiques més importants que van aparèixer a la dècada del 1980.

Nov
01

IPX/SPX:

(Internetwork Packet Exchange/Sequenced Packet Exchange), Protocol Novell o simplement IPX és una família de protocols de xarxa desenvolupats per Novell y utilitzats per el seu sistema operatiu de xarxa NetWare.

S’ha utilitzat sobretot en xarxes d’àrea local (LANs) perquè és molt eficient per aquest propòsit. Els inconvenients que presenten es que en xarxes metropolitanes i grans (MANs I WANs) no es poden enrutar i per consegüent no són utilitzables i també poden arribar a saturar la xarxa amb el alt nivell de tràfic que genera el broadcast que llencen els equips per anunciar-se a la xarxa.

ARPANET

La xarxa d’ordinadors “ARPANET” (Advanced Research Projects Agency Network) va ser creada per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units com a mitjà de comunicació per als diferents organismes del país. El primer node[ es va crear a la Universitat de Califòrnia i va ser l’eix central d’Internet fins el 1990, després de finalitzar la transició al protocol TCP/IP al 1983.

El 1972, Ray Tomlinson va inventar el correu electrònic. El 1973, el protocol FTP ja estava definit i implementat, facilitant el moviment de fitxers en ARPANET.

 ETHERNET

Ethernet és una família de tecnologies basades en el marc de les xarxes d’ordinadors per a xarxes d’àrea local (LAN). Es defineix una sèries d’estàndards de cablejat i senyalització de la capa física del model OSI de xarxa, a través dels mitjans d’accés de xarxa al Media Acces Control (MAC) i un format d’adreces comú. Ethernet va ser estandarditzada com IEEE 802.3 que determina com les màquines de la xarxa envien i reben dades sobre un medi físic compartit que es comporta com un bus lògic, independentment de la seva configuració física. Ethernet va ser desenvolupada als anys 70 al Xerox PARC, per Robert Metcalfe. Actualment Ethernet és l’estàndard més utilitzat en xarxes locals. Des de els anys 1990, s’utilitza freqüentment Ethernet per a les connexions entre clients. Aquesta configuració ha desplaçat altres estàndards com Token Ring, FDDI i ARCANET.

 TOKEN RING

És la xarxa en anell, una topologia de xarxa on cada node té una única connexió d’entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins l’últim que s’ha de connectar amb el primer. D’aquesta manera, es forma un camí unidireccional tancat format per enllaços punt a punt entre cada node.

La fiabilitat d’aquesta topologia és semblant a la de Bus, encara que ens permet detectar-hi amb més facilitat les fallades. Al contrari del que sembla, si falla un equip el camí no queda tallat gràcies a circuits de commutació col·locats a les interfícies dels nodes. Algunes xarxes augmenten la seva fiabilitat emprant un doble anell com és el cas de la FDDI.

 Robert Metcalfe

És un pioner estadounidenc en el camp de la tecnologia que va inventar l’estàndard Ethernet, va fundar l’empresa 3Com i va formular la Llei de Metcalfe.

Bob Metcalfe treballava a Xerox PARC el 1973 quan va inventar Ethernet. El 1979, Metcalfe va deixar PARC per fundar l’empresa 3Com, dedicada a la fabricació d’equipament per xarxes d’àrea local. El 1980 va rebre el Premi Grace Murray Hopper de la Association for Computing Machinery per la seva feina al camp del desenvolupament de xarxes locals, concretament d’Ethernet.

 3Com:

És un dels líders en fabricació d’equips per infraestructura xarxes informàtiques. La companyia fou fundada per Robert Metcalfe amb altres socis al 1979. El nom de la companyia fa referència als 3 interessos de la companyia: Computadores, Comunicacions i comptabilitat.

Alguns dels productes que fan són: Targetes de xarxa, switchs, firewalls LAN, routers, mòdems, aplicacions de gestió de xarxes, plataformes de seguretat de xarxes…

Nov
01

Vinton Cerf:

És considerat un dels pares d’Internet. principis dels anys 70 començà a treballar en el desenvolupament d’un conjunt de protocols de comunicacions per a la xarxa militar ARPANET. L’objectiu era crear una “xarxa de xarxes”. En 1992 fou un dels fundadors de la Internet Society i el seu primer president. Actualment, Vinton Cerf és el Chief Internet Evangelist de Google, ocupació que compagina amb el càrrec de president del ICANN.

 

Tim Berners-Lee:

És un enginyer informàtic britànic i professor del MIT acreditat com el inventor de la World Wide Web. Actualment està treballant en el projecte del web semàntic, que té com a objectiu crear un medi universal per a l’intercanvi d’informació significativa, d’una forma comprensible per a les màquines, del contingut dels documents de la Web. Amb això es pretén ampliar la interoperabilitat dels sistemes informàtics i reduir la mediació dels operadors humans en els processos intel·ligents de flux d’informació.

 

CERN:

El Consell Europeu per a la Recerca Nuclear ( Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.

Fundat el 1954 per 12 països europeus, el CERN és avui en dia un model de col·laboració científica internacional i un dels centres d’investigació més importants del món.

L’èxit del CERN no és només la seva capacitat per produir resultats científics de gran interès, sinó també el desenvolupament de noves tecnologies tant informàtiques com industrials. Entre els primers destaca el 1990 la invenció de la World Wide Web (WWW).

 

ARPA:

L’ARPA (Advanced Research Projects Agency) és una Agència de Projectes d’Investigació Avançats. Fou creada pel Departament de defensa dels Estats Units el 1958. El projecte més conegut desenvolupat per aquesta agència fou ARPANET, precursora de l’actual Internet.

 

TCP/IP:

És un conjunt de protocols que cobreixen els diversos nivells del model OSI. Aquests protocols són utilitzats per tots els ordinadors connectats a internet, de manera que aquests puguin comunicar-se entre sí. Cal tenir en compte que a Internet es troben connectats ordinadors de classes molt diferents i amb maquinari i programari incompatibles en molts casos, a més de tots els mitjans i formes possibles de connexió. Aquí es troba una dels grans avantatges del TCP/IP,  aquest protocol s’encarregarà que la comunicació entre tots sigui possible. TCP/IP és compatible amb qualsevol sistema operatiu i amb qualsevol tipus de maquinari.

Els dos protocols més importants de la pila TCP/IP són el TCP (Transmission Control Protocol) i el IP (Internet Protocol), que són els quals donen nom al conjunt.

Oct
13

Fabricantes:

En el mercado de las tarjetas gráficas hay que distinguir dos tipos de fabricantes:

  • De chips: generan exclusivamente la GPU. Los dos más importantes son:
    • ATI
    • NVIDIA
  • GPU integrado en el chipset de la placa base: también destaca Intel además de los antes citados NVIDIA y ATI.
  • De tarjetas: integran los chips adquiridos de los anteriores con el resto de la tarjeta, de diseño propio. De ahí que tarjetas con el mismo chip den resultados diferentes según la marca.

Otros fabricantes como Matrox o S3 Graphics tienen una cuota de mercado muy reducida.

nvidiagrafica

Oct
13

Componentes

GPU: es un procesador (como la CPU) dedicado al procesamiento de gráficos

Memoria de vídeo: Según la tarjeta gráfica esté integrada en la placa base (bajas prestaciones) o no, utilizará la memoria RAM propia del ordenador o dispondrá de una propia

RAMDAC: es un conversor de señal digital a analógico de memoria RAM. Se encarga de transformar las señales digitales producidas en el ordenador en una señal analógica que sea interpretable por el monitor.

Dispositivos refrigerantes: Debido a las cargas de trabajo a las que son sometidas, las tarjetas gráficas alcanzan temperaturas muy altas. Si no es tenido en cuenta, el calor generado puede hacer fallar, bloquear o incluso averiar el dispositivo. Para evitarlo, se incorporan dispositivos refrigerantes que eliminen el calor excesivo de la tarjeta. Se distinguen dos tipos:

  • Disipador: dispositivo pasivo compuesto de material conductor del calor, extrae este de la tarjeta. Su eficiencia va en función de la estructura y la superficie total, por lo que son bastante voluminosos.
  • Ventilador: dispositivo activo que aleja el calor emanado de la tarjeta al mover el aire cercano. Es menos eficiente que un disipador y produce ruido al tener partes móviles.

Alimentación: se pronostica que no dentro de mucho tiempo las tarjetas gráficas podrían necesitar una fuente de alimentación propia.

Tipos de tarjetas:

Tarjeta MDA (Monochrome Display Adapter)

Adaptador monocromo. Fue lanzada por IBM como una memoria de 4 KB de forma exclusiva para monitores TTL. No disponía de gráficos y su única resolución era la presentada en modo texto (80×25) en caracteres de 14×9 puntos, sin ninguna posibilidad de configuración.

Básicamente esta tarjeta usa el controlador de vídeo para leer de la ROM la matriz de puntos que se desea visualizar y se envía al monitor como información serie. No debe sorprender la falta de procesamiento gráfico, ya que, en estos primeros PCs no existían aplicaciones que realmente pudiesen aprovechar un buen sistema de vídeo. Prácticamente todo se limitaba a información en modo texto.

Tarjeta CGA(Color Graphics Array)

Aparece en el año 1981 también de la mano de IBM y fue muy extendida. Permitia matrices de caracteres de 8×8 puntos en pantallas de 25 filas y 80 columnas, aunque solo usaba 7×7 puntos para representar los caracteres. Este detalle le imposibilitaba el representar subrayados, por lo que los sustituía por diferentes intensidades en el caracter en cuestión.En modo gráfico admitía resoluciones de hasta 640×200. La memoria era de 16 KB y solo era compatible con monitores RGB y Compuestos. A pesar de ser superior a la MDA, muchos usuarios preferían esta ultima dado que la distancia entre puntos de la rejilla de potencial en los monitores CGA era mayor. El tratamiento del color, por supuesto de modo digital, se realizaba con tres bits y uno más para intensidades. Así era posible lograr 8 colores con dos intensidades cada uno, es decir, un total de 16 tonalidades diferentes pero no reproducibles en todas las resoluciones tal y como se muestra en el cuadro adjunto.

Tarjeta HGC (Hercules Graphics Card)

Más popularmente conocida como Hércules, aparece en el año 1982, con gran éxito convirtiéndose en un estándar de vídeo a pesar de no disponer del soporte de las rutinas de la BIOS por parte de IBM. Su resolución era de 720×348 puntos en monocromo con 64 KB de memoria. Al no disponer de color, la única misión de la memoria es la de referenciar cada uno de los puntos de la pantalla usando 30,58 KB para el modo gráfico (1 bit x 720 x 348)y el resto para el modo texto y otras funciones. Las lecturas se realizaban a una frecuencia de 50 HZ, gestionadas por el controlador de vídeo 6845.

Oct
13

Placa o tarjeta gráfica, tarjeta de vídeo, tarjeta aceleradora de gráficos o adaptador de pantalla, son nombres que recibe la  tarjeta de expansión para una computadora, encargada de procesar los datos provenientes de la CPU y transformarlos en información comprensible y representable en un dispositivo de salida, como un monitor o televisor.  Las tarjetas gráficas no son dominio exclusivo de los PC.

Algunas tarjetas gráficas han ofrecido funcionalidades añadidas como captura de vídeo, sintonización de TV, decodificación MPEG-21 y MPEG-4o incluso conectores Firewire, de ratón, lápiz óptico o joystick.

La historia de las tarjetas gráficas da comienzo a finales de los años 1960, cuando se pasa de usar impresoras como elemento de visualización a utilizar monitores. Las primeras tarjetas sólo eran capaces de visualizar texto a 40×25 u 80×25, pero la aparición de los primeros chips de videocomo permite comenzar a dotar a los equipos basados en bus S-100 o Eurocard de capacidades gráficas. Junto con las tarjetas que añadían un modulador de televisión fueron las primeras en recibir el término tarjeta de video.

El éxito del ordenador doméstico y las primeras videoconsolas hacen que por abaratamiento de costes, esos chips vayan integrados en la placa madre. Incluso en los equipos que ya vienen con un chip gráfico se comercializan tarjetas de 80 columnas.

La MDA (Monochrome Display Adapter), desarrollada por IBM en 1981, trabajaba en modo texto y era capaz de representar 25 líneas de 80 caracteres en pantalla. Contaba con una memoria de vídeo de 4KB, por lo que sólo podía trabajar con una página de memoria. Se usaba con monitores monocromo, de tonalidad normalmente verde.2

A partir de ahí se sucedieron diversas controladoras para gráficos, resumidas en la tabla:

Año

Modo texto

Modo gráficos

Colores

Memoria

MDA

1981

80*25

1

4 KB

CGA

1981

80*25

640*200

4

16 KB

HGC

1982

80*25

720*348

1

64 KB

EGA

1984

80*25

640*350

16

256 KB

IBM 8514

1987

80*25

1024*768

256

MCGA

1987

80*25

320*200

256

VGA

1987

720*400

640*480

256

256 KB

SVGA

1989

80*25

1024*768

256

2 MB

XGA

1990

80*25

1024*768

65K

1 MB

VGA tuvo una aceptación masiva, lo que llevó a compañías como ATI, Cirrus Logic y S3 Graphics, a trabajar sobre dicha tarjeta para mejorar la resolución y el número de colores. Así nació el estándar SVGA. Con dicho estándar se alcanzaron los 2 MB de memoria de vídeo, así como resoluciones de 1024 x 768 puntos a 256 colores.

Los competidores del PC, Commodore Amiga 2000 y Apple Macintosh reservaron en cambio esa posibilidad a ampliaciones profesionales, integrando casi siempre la GPU base (que batía en potencia con total tranquilidad a las tarjetas gráficas de los PCs del momento) en sus placas madre. Esta situación se perpetúa hasta la aparición del Bus PCI, que sitúa a las tarjetas de PC al nivel de los buses internos de sus competidores, al eliminar el cuello de botella que representaba el Bus ISA. Aunque siempre por debajo en eficacia, la fabricación masiva y la adopción por otras plataformas del Bus PCI hace que los chips gráficos VGA comiencen a salir del mercado del PC.

La evolución de las tarjetas gráficas dio un giro importante en 1995 con la aparición de las primeras tarjetas 2D/3D, fabricadas por Matrox,Creative, S3 y ATI, entre otros. Dichas tarjetas cumplían el estándar SVGA, pero incorporaban funciones 3D. En 1997, 3dfx lanzó el chip gráficoVoodoo, con una gran potencia de cálculo, así como nuevos efectos 3D. A partir de ese punto, se suceden una serie de lanzamientos de tarjetas gráficas como Voodoo2 de 3dfx, TNT y TNT2 de NVIDIA. La potencia alcanzada por dichas tarjetas fue tal que el puerto PCI donde se conectaban se quedó corto. Intel desarrolló el puerto AGP  que solucionaría los cuellos de botella que empezaban a aparecer entre el procesador y la tarjeta. Desde 1999 hasta 2002, NVIDIA dominó el mercado de las tarjetas gráficas  con su gama GeForce. En ese período, las mejoras se orientaron hacia el campo de los algoritmos 3D y la velocidad de los procesadores gráficos. Sin embargo, las memorias también necesitaban mejorar su velocidad, por lo que se incorporaron las memorias DDR a las tarjetas gráficas. Las capacidades de memoria de vídeo en la época pasan de los 32 MB de GeForce, hasta los 64 y 128 MB de GeForce 4.

La mayoría de videoconsolas de sexta generación y sucesivos utilizan chips gráficos derivados de los más potentes aceleradores 3D de su momento. Los Apple Macintosh incorporan chips de NVIDIA y ATI desde el primer iMac, y los modelos PowerPC con bus PCI o AGP pueden usar tarjetas gráficas de PC con BIOS no dependientes de CPU.

En 2006, NVIDIA y ATI se repartían el liderazgo del mercado con sus series de chips gráficos GeForce y Radeon, respectivamente.


Oct
13
*^][/   NøLLa   \][^       quietamente sentado sin hacer nada llega la primavera i crece la hierba sola        dice:
*wnu
*smpre es pot tni esperança
Yukii.Gal__     I’m gonna make you lose control (8)        SALÓ DEL MANGA ’08 dice:
*ia tambe pro io tinc mol mala sortxd
^][/   NøLLa   \][^       quietamente sentado sin hacer nada llega la primavera i crece la hierba sola        dice:
*io n tink d ml bna:)
Yukii.Gal__     I’m gonna make you lose control (8)        SALÓ DEL MANGA ’08 dice:
*kina sort ^^
^][/   NøLLa   \][^       quietamente sentado sin hacer nada llega la primavera i crece la hierba sola        dice:
*oma io tink la gran sort d averta conegut i ara ta parlan am tu
Yukii.Gal__     I’m gonna make you lose control (8)        SALÓ DEL MANGA ’08 dice:
*io tambe ^^
*en aixo si ke tinc sort
*^][/   NøLLa   \][^       quietamente sentado sin hacer nada llega la primavera i crece la hierba sola        dice:
*wnu
*smpre es pot tni esperança
Yukii.Gal__     I’m gonna make you lose control (8)        SALÓ DEL MANGA ’08 dice:
*ia tambe pro io tinc mol mala sortxd
^][/   NøLLa   \][^       quietamente sentado sin hacer nada llega la primavera i crece la hierba sola        dice:
*io n tink d ml bna:)
Yukii.Gal__     I’m gonna make you lose control (8)        SALÓ DEL MANGA ’08 dice:
*kina sort ^^
^][/   NøLLa   \][^       quietamente sentado sin hacer nada llega la primavera i crece la hierba sola        dice:
*oma io tink la gran sort d averta conegut i ara ta parlan am tu
Yukii.Gal__     I’m gonna make you lose control (8)        SALÓ DEL MANGA ’08 dice:
*io tambe ^^
*en aixo si ke tinc sort

Pantalles LCD (liquid cristal Display):

LCD

És una pantalla de vidre líquid. Va ser inventada per Jack Janning. Aquestes pantalles són utilitzades en portàtils i càmeres fotogràfiques entre d’altres.

Funcionament

Es fonamenta en substàncies que comparteixen propietats de sòlids i de líquids al mateix temps. Per simplificar-ho, quan un raig de llum travessa una partícula d’aquesta substancia necessàriament ha de seguir l’espai buit que hi ha entre les molècules com ho faria travessant un vidre sòlid. Però cada una d’aquestes partícules se’ls hi pot aplicar una corrent elèctrica que fa canviar la seva polarització deixant o no passar la llum.

Avantatges

· Poc pes i tamany

· Bona qualitat de colors

· No contenen parpadeig

· Consumeixen poca energia

· Poca generació de calor

· No genera radiacions elèctriques i magnètiques

Desavantatges:

· Alt cost (encara que ja no costen tant)

· Angle de visibilitat limitat

· Lluentor limitada

· Baix temps de resposta de píxels.

· Contenen mercuri


Pantalles de Plasma:

plasma

Fou desenvolupada a l’ Universitat de Illinois per Donald L. Bitzer y H. Gene Slottow. Al 1995 es va aconseguir una pantalla de plasma a color, ja que en principi aquestes eren monocromàtiques. Permeten una millor resolució i amplia l’angle de visibilitat.

Funcionament:

A grans trets, el principi de funcionament d’una pantalla de plasma consisteix a il·luminar petites llums fluorescents de colors per formar una imatge. Cada píxel es similar a un petit focus colorejat.

Avantatges:

· Excel·lent lluentor

· Alta resolució

· Ample angle de visió

· No conté mercuri

· Tamany de pantalla elevat

Desavantatges:

· Vida útil curta

· Cost més elevat que els LCD

· Consum d’electricitat elevat

· Poca puresa del color

· Emissió de calor elevada

També es podrien tenir en compte tecnologies que s’estan començant a introduir en aquest món tan canviant com son les tecnologies tàctils. De moment els avantatges que aporten aquests monitors serien més per la facilitat de manipulació i la desaparició de altres hardwares com són els apuntadors. Per una altre banda, aquestes tecnologies encara són cares i no és un element que sigui fonamental per el funcionament dels PCs.

Com apunt parlar també que s’estan fent projectes sobre monitors de 3D i les pantalles OLED. Es comenta que un primer prototip podria arribar a sortir a finals d’aquest any.

Oct
12

classificació de monitors segons estàndards:

Segons els estàndards es poden classificar en varies categoríes. Tots han anat evolucionant amb l’objectiu d’oferir les majors prestacions, millors definicions i més alta qualitat de les imatges.

 

Monitors MDA (Monochrome Display Adapter)

monitor_mda 

Van sorgir l’any 1981, amb la targeta CGA de IBM. Només oferien textos, no incorporaven modes gràfics.

Característiques:

  • Sense mode gràfic.
  • Resolució 720×350 píxels.
  • Suport de text monocromàtic.
  • No suporta gràfics ni colors.
  • La targeta gràfica comptava amb una memòria de vídeo de 4 KB.
  • Suportava subratllat, negreta, cursiva, normal i invisibilitat per a texts.

 

Monitors CGA (Color Graphics Adapter):

monitor_cga

Van ser comercialitzats a partir de l’any 1981, quan es va desenvolupar la primera targeta gràfica conjuntament amb un estàndard d’IBM. Va ser competència dels MDA i va ser el primer en portar un sistema gràfic en color.

Característiques:

  • Resolucions 160×200, 320×200, 640×200 píxels.
  • Suport de gràfic a color.
  • Dissenyat principalment per a jocs de computadores.
  • La targeta gràfica contenia 16 KB de memòria de vídeo.

 

Monitors EGA (Enhanced Graphics Adapter):

monitor_ega

Creat a 1984 per IBM. Incorporava una major amplitud de colors i resolucions.

Característiques:

  •  Resolucions de 640×350 píxels.
  • Suports per a 16 colors.
  • La targeta gràfica EGA estàndard duien 64 KB de memòria de vídeo.

 

Monitors VGA (Video Graphics Array):

monitor_vga

El va treure al mercat IBM al 1987. Incorporava un mode 256 amb altes resolucions que va fer que els monitors anteriors quedessin obsolets. Aquests incorporaven senyals analògiques, que els feien incompatibles amb els anteriors monitors.

Característiques:

  • Suport de 720×400 píxels en mode de text.
  • Suport de 640×480 píxels en mode gràfic amb 16 colors.
  • Suporta de 320×200 píxels en mode gràfic con 256 colors.
  • Les targetes gràfiques VGA estàndards incorporaven 256 KB de memòria de vídeo.

 

Monitors SVGA (Super Video Graphics Array):

monitor_svga

Trets al mercat al 1989 per millorar els VGA i eliminar les incompatibilitats que existien. Tenia varies versions que suportaven diferents resolucions.

Característiques:

  • Resolucions de 800×600, 1024_768 píxels y superiors.
  • Per aquest nou monitor es desenvolupen diferents models de targetes gràfiques como: ATI, GeForce, NVIDIA, entre d’altres.
Oct
12

Els monitors són dispositius de sortida que permet veure el resultat dels procediments d’una computadora.

 monitor

Paràmetres d’una pantalla:

 

  • Píxel: Unitat mínima representable en un monitor.

 

  • Mida del punt (dot pitch): és l’espai entre dos fòsfors colorejats d’un píxel. Aquets paràmetre medeix la nitidesa de les imatges.  Quan més baixa és aquesta mida les imatges són més uniformes.

 

  • Àrea útil: La mida de la pantalla no coincideix amb l’àrea que s’utilitza per a representar les dades.

 

  • Resolució màxima: Està relacionada amb la mida de la pantalla i la mida del punt. És la resolució màxima que es capaç de representar el monitor.

 

  • Grandària de la pantalla: És la distància en diagonal d’un vèrtex de la pantalla al seu oposat, que pot ser diferent de l’àrea visible.

 

  • Ample de banda: freqüència màxima que és capaç de suportar el monitor.

 

  • Freqüència de refresc vertical: son 2 valors entre els quals el monitor és capaç de mostrar imatges estables a la pantalla.

 

  • Freqüència de refresc vertical: similar al anterior però en sentit horitzontal, per dibuixar cada una de las línees de la pantalla.

 

  • Blindatge: un monitor pot o no estar blindat davant les interferències elèctriques.

 

  • Tipus de monitor: en els CRT poden existir 2 tipus: d’obertura de reixa o de màscara d’ombra.

 

  • Línees de tensió: Són unes línees horitzontals, que tenen els monitors d’obertura de reixa per mantenir les línees i que permeten mostrar els colors perfectament alineats.