DAI Blog
Blog d'un estudiant de DAI

Sistema de fitxers (II): Tipus

TIPUS DE SISTEMES DE FITXERS (segons el SO al que pertanyen):

MS-DOS:

  • FAT12:
    • És la primera versió de FAT, per això tenia certes desavantatges:
      • No suporta anidació de carpetes
      • Les direccions del bloc només contenien 12bits, complicant la implementació.
      • Com que el tamany del disc és emmagatzemat com un compte de 16 bits expressat en sectors, limita l’espai manipulable a 32 MBytes.
  • FAT16:
    • Va aparèixer al 1987. És la segona versió de FAT i té aquestes millores respecte FAT32:
      • No hi ha contador de sectors de 16 bits. El tamany de la partició al mateix temps estava limitat pel recompte de sectors per clúster, que era de 8 bits.
      • Utilitzava clústers de 32 KBytes amb els usuals 512 Bytes per sector. Això feia que el límit definitiu de FAT16 es situes en els 2 GBytes.
  • FAT32:
    • És la última versió de FAT i va ser una resposta per superar el límit de tamany de FAT16 al mateix temps que es mantenia la compatibilitat amb MS-DOS. Aquestes són algunes característiques:
      • Direccions de clúster de 32 bits (encara que només s’utilitzaven 28 bits realment).
      • Degut a limitacions del ScanDisk de Microsoft no es permetia que el FAT32 tingues més de 124 GBytes per partició, quan teòricament es podria arribar als 8 TBytes.

           

 WINDOWS:

  • NTFS:
    • Està basat en el sistema d’arxius HPFS d’IBM/Microsoft. És un sistema adequat per les particions de gran tamany requerides en estacions de treball d’alt rendiment i servidors. Aquí van algunes de les característiques:
      • Permet definir el tamany del clúster a partir de 512 Bytes de forma independent al tamany de la partició.
      • Necessita una bona quantita d’espai en disc dur (mínim 40 MBytes)
      • Substitueix al FAT.
      • Incorpora millores com compatibilitat amb metadades, optimització del rendiment, estabilitat i aprofitament de l’espai en disc.
      • Té journaling (registre de transaccions), i llista de control d’accés.
      • La grandària màxima del fitxer ve limitada pel tamany del volum.

OS/2 (IBM):

  • HPFS: (High Performance File System)
    • Va ser creat especialment pel SO OS/2 per millorar les limitacions del sistema FAT. En aquelles èpoques OS/2 encara era desenvolupat entre Microsoft i IBM. Algunes de les característiques són:
      • Permetia noms llargs, metadades i informació de seguretat.
      • També permetia autocomprobació i informació estructural.
      • Menors temps d’accés a l’hora de llegir i escriure dades.

MAC:

  • HFS: (Hieraquical File System)
    • Desenvolupat per Apple Inc. per a computadores que utilitzessin Mac OS. Tenia alguns inconvenients:
      • Els fitxers poden tenir rutes múltiples.
      • Al ser optimitzat per ser utilitzat en dispositius d’emmagatzematge petits i lents (disquets) feia que fos complicat utilitzar-los en grans ordinadors.
  • HFS+:
    • Era el substitut del HFS. També és conegut com a HFS Extended i Mac OS Extended. Característiques:
      • Soporta arxius més grans que el HFS (blocs direccionables de 32 bits).
      • Utilitza unicode per el nom dels arxius.
      • Taula d’assignacions de 32 bits, en comptes de 16 bits.
      • Permet fitxers n-bifurcats semblants als de NTFS.

LINUX:

  • EXT2:
    • És un sistema d’arxius pel kernel Linux. Va ser dissenyat originalment per Rémy Card.
      • Una de les grans desavantatges és que no presenta journaling.
      • És compatible amb el seu succesor (EXT3).
      • Els límits màxim d’un fitxer són 2 TBytes, i de la partició de 4 TBytes.
      • Blocs de tamany ajustable quan es crea el sistema d’arxius, des de 512 Bytes fins a 4 KBytes.
  • EXT3:
    • És el sistema d’arxius més utilitzat en las distribucions Linux, encara que ara està sent reemplaçat pel seu successor, EXT4.
      • Treballa amb journaling (registre diari).
      • Utilitza un arbre binari balancejat (arbre AVL).
      • Incorpora assignador de blocs de disc Orlov.
      • Pot ser montat i utilitzat com un sistema d’arxius EXT2.
  • EXT4:
    • Va ser anunciat a finals del 2006 per Andrew Morton, com una millora compatible de EXT3. Algunes de les millores són:
      • Suport de volums de fins a 1024 PiB.
      • Suport afegit de extent.
      • Menor ús de la CPU.
      • Millores en la velocitat de lectura i escriptura.
  • ReiserFS:
    • És un sistema d’arxius de propòsit general, dissenyat i implementat per un equip de l’empresa Namesys. Actualment és soportat per Linux i per Windows (de forma no oficial). Va ser el primer sistema de fitxer en treballar amb journaling. Característiques:
      • Reparticionament amb el sistema de fitxers montat i desmontat.
      • Esquema per reduir la fragmentació interna (Tail Packing)
      • No poden utilitzar sistemes de fitxerts EXT2.
      • No es coneix la forma de desfragmentar un sistema d’arxius ReiserFS, a part del volcat complet i la seva restauració.
  • Reiser4:
    • És la versió més recent del sistema d’arxius ReiserFS, reescrit desde zero, desenvolupat per Namesys i patrocinat per la DARPA i Linspire. Característiques:
      • Journaling més eficient gracies a la tècnica “wandering log”.
      • Suport més eficient d’arxius petits.
      • Administració més ràpida de directoris amb un número elevat de fitxers.
      • Infraestructura de plugins més flexible.
      • Suport transaccional.
      • Optimització dinàmica de l’estructura del disc a través del mètode “allocate-on-flush”.
      • Transaccions atòmiques.
      • Integració de metadades en l’espai de noms del sistema d’arxius.
      • Li falta desfragmentador. Els creadors diuen que l’implementaran si algú els hi paga.

SUN:   

  • ZFS:
    • Va ser implementat pel sistema operatiu Solaris. Va sorgir al setembre del 2004,i llençat a mitjans de Novembre de 2005 com a part del build 27 de OpenSolaris. Algunes característiques:
      • Gran capacitat.
      • Sistema de fitxers i administrador de volums en un sol producte.
      • Nova estructura sobre el disc.
      • Sistema d’arxius lleuger.
      • Administració d’espais d’emmagatzematge senzilla.

SGI:    

  • XFS:
    • Sistema d’arxius de 64 bits amb journaling d’alt rendiment, creat per Silicon Graphics Inc. Al maig del 2000, SGI va alliberar el XFS sota una llicència de codi obert. Característiques:
      • Suporta un sistema d’arxius de fins a 9 Exabytes, encara que això pot variar depenent dels límits imposat pel SO. En sistemes Linux de 32 bits, el límit és de 16 TBytes.
      • Grups d’assignació.
      • LVM, possibilitat d’augmentar la capacitat de sistemes de fitxers XFS.
Anuncios

Ninguna respuesta to “Sistema de fitxers (II): Tipus”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: