DAI Blog
Blog d'un estudiant de DAI

RAID (II): estàndards

RAID 0 (conjunt dividit):

Distribueix les dades equitativament entre dos o més discos sense informació de paritat que proporcioni redundància. Aquest s’utilitza normalment per incrementar el rendiment, encara que també pot utilitzar-se com una forma de crear un petit número de grans discos virtuals a partir d’un gran número de petits discos físics. És útil per a configuracions de servidors de només lectura, així com també per a sistemes destinats a jocs en els que es desitji un bon rendiment i la integritat no és molt important.

  

Avantatges:

  • Possibilita crear volums grans a partir de discos petits.
  • Major velocitat d’accés a dades.

Inconvenients:

  • No aconsellable per a copies de seguretat, ja que no té un control de paritat ni de tolerància d’errors. 
  • Augmenta la càrrega sobre els processadors. 
  • Si falla un dels discs significa la pèrdua de tot el sistema. 
  • Possibilitats quasi nul·la per recuperar informació en un disc avariat. 
  • Increment del consum de l’ordinador.

RAID 1(conjunt mirall):

Crea una copia exacte (mirall) d’un conjunt de dades en dos o més discos. És útil quan el rendiment és més important que la capacitat.

 

 

 

 

 

Avantatges:

  • Incrementa exponencialment la fiabilitat respecte a un sol disc. Per a que el conjunt falli es necessari que ho facin tots els seus discs).
  • Rendiment de lectura s’incrementa aproximadament com múltiple lineal del número de copies. Pot estar llegint dues dades diferents en dos discos diferents.
  • Facilita administració en alguns entorns.

Inconvenients:

  • Un RAID 1 només pot ser tant gran com el més petit dels seus discos.
  • El rendimiento no millora respecte el RAID 0
  • Ineficiència, ja que escriu totes les dades dos cops.

RAID 5 (paritat distribuïda):

Un RAID 5 utilitza divisió de dades a nivell de blocs distribuint la informació de paritat entre tots aquells discs membres del conjunt. Aquest sistema ha aconseguit una gran popularitat gracies al seu baix cost de redundància. Els blocs de paritat de la resta dels discos són combinats de forma matemàtica amb els blocs de dades dels altres disc, perquè en cas de pèrdua de dades es pugui reconstruir aquestes.

Avantatges:

  • Número màxim de discos és teòricament il·limitat (a la pràctica és comú limitar-ho).
  • Té una alta eficiència.
  • És tolerable a errades.

Inconvenients:

  • Pot haver-hi errors a l’hora de reparar dades (forat d’escriptura).
  • Rendiment dolent quan són sotmeses a càrregues de treball que inclouen escriptures més petites que la grandària d’una divisió.
  • Requereix com a mínim 3 discos per ser implementat i el fallo d’un segon disc provoca pèrdues completes de les dades.
  • Escriptures costoses en operacions de disc i tràfic entre els discos i la controladora.
Anuncios

Ninguna respuesta to “RAID (II): estàndards”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: