DAI Blog
Blog d'un estudiant de DAI

Abr
06

Anuncios
Abr
05

TIPUS DE SISTEMES DE FITXERS (segons el SO al que pertanyen):

MS-DOS:

  • FAT12:
    • És la primera versió de FAT, per això tenia certes desavantatges:
      • No suporta anidació de carpetes
      • Les direccions del bloc només contenien 12bits, complicant la implementació.
      • Com que el tamany del disc és emmagatzemat com un compte de 16 bits expressat en sectors, limita l’espai manipulable a 32 MBytes.
  • FAT16:
    • Va aparèixer al 1987. És la segona versió de FAT i té aquestes millores respecte FAT32:
      • No hi ha contador de sectors de 16 bits. El tamany de la partició al mateix temps estava limitat pel recompte de sectors per clúster, que era de 8 bits.
      • Utilitzava clústers de 32 KBytes amb els usuals 512 Bytes per sector. Això feia que el límit definitiu de FAT16 es situes en els 2 GBytes.
  • FAT32:
    • És la última versió de FAT i va ser una resposta per superar el límit de tamany de FAT16 al mateix temps que es mantenia la compatibilitat amb MS-DOS. Aquestes són algunes característiques:
      • Direccions de clúster de 32 bits (encara que només s’utilitzaven 28 bits realment).
      • Degut a limitacions del ScanDisk de Microsoft no es permetia que el FAT32 tingues més de 124 GBytes per partició, quan teòricament es podria arribar als 8 TBytes.

           

 WINDOWS:

  • NTFS:
    • Està basat en el sistema d’arxius HPFS d’IBM/Microsoft. És un sistema adequat per les particions de gran tamany requerides en estacions de treball d’alt rendiment i servidors. Aquí van algunes de les característiques:
      • Permet definir el tamany del clúster a partir de 512 Bytes de forma independent al tamany de la partició.
      • Necessita una bona quantita d’espai en disc dur (mínim 40 MBytes)
      • Substitueix al FAT.
      • Incorpora millores com compatibilitat amb metadades, optimització del rendiment, estabilitat i aprofitament de l’espai en disc.
      • Té journaling (registre de transaccions), i llista de control d’accés.
      • La grandària màxima del fitxer ve limitada pel tamany del volum.

OS/2 (IBM):

  • HPFS: (High Performance File System)
    • Va ser creat especialment pel SO OS/2 per millorar les limitacions del sistema FAT. En aquelles èpoques OS/2 encara era desenvolupat entre Microsoft i IBM. Algunes de les característiques són:
      • Permetia noms llargs, metadades i informació de seguretat.
      • També permetia autocomprobació i informació estructural.
      • Menors temps d’accés a l’hora de llegir i escriure dades.

MAC:

  • HFS: (Hieraquical File System)
    • Desenvolupat per Apple Inc. per a computadores que utilitzessin Mac OS. Tenia alguns inconvenients:
      • Els fitxers poden tenir rutes múltiples.
      • Al ser optimitzat per ser utilitzat en dispositius d’emmagatzematge petits i lents (disquets) feia que fos complicat utilitzar-los en grans ordinadors.
  • HFS+:
    • Era el substitut del HFS. També és conegut com a HFS Extended i Mac OS Extended. Característiques:
      • Soporta arxius més grans que el HFS (blocs direccionables de 32 bits).
      • Utilitza unicode per el nom dels arxius.
      • Taula d’assignacions de 32 bits, en comptes de 16 bits.
      • Permet fitxers n-bifurcats semblants als de NTFS.

LINUX:

  • EXT2:
    • És un sistema d’arxius pel kernel Linux. Va ser dissenyat originalment per Rémy Card.
      • Una de les grans desavantatges és que no presenta journaling.
      • És compatible amb el seu succesor (EXT3).
      • Els límits màxim d’un fitxer són 2 TBytes, i de la partició de 4 TBytes.
      • Blocs de tamany ajustable quan es crea el sistema d’arxius, des de 512 Bytes fins a 4 KBytes.
  • EXT3:
    • És el sistema d’arxius més utilitzat en las distribucions Linux, encara que ara està sent reemplaçat pel seu successor, EXT4.
      • Treballa amb journaling (registre diari).
      • Utilitza un arbre binari balancejat (arbre AVL).
      • Incorpora assignador de blocs de disc Orlov.
      • Pot ser montat i utilitzat com un sistema d’arxius EXT2.
  • EXT4:
    • Va ser anunciat a finals del 2006 per Andrew Morton, com una millora compatible de EXT3. Algunes de les millores són:
      • Suport de volums de fins a 1024 PiB.
      • Suport afegit de extent.
      • Menor ús de la CPU.
      • Millores en la velocitat de lectura i escriptura.
  • ReiserFS:
    • És un sistema d’arxius de propòsit general, dissenyat i implementat per un equip de l’empresa Namesys. Actualment és soportat per Linux i per Windows (de forma no oficial). Va ser el primer sistema de fitxer en treballar amb journaling. Característiques:
      • Reparticionament amb el sistema de fitxers montat i desmontat.
      • Esquema per reduir la fragmentació interna (Tail Packing)
      • No poden utilitzar sistemes de fitxerts EXT2.
      • No es coneix la forma de desfragmentar un sistema d’arxius ReiserFS, a part del volcat complet i la seva restauració.
  • Reiser4:
    • És la versió més recent del sistema d’arxius ReiserFS, reescrit desde zero, desenvolupat per Namesys i patrocinat per la DARPA i Linspire. Característiques:
      • Journaling més eficient gracies a la tècnica “wandering log”.
      • Suport més eficient d’arxius petits.
      • Administració més ràpida de directoris amb un número elevat de fitxers.
      • Infraestructura de plugins més flexible.
      • Suport transaccional.
      • Optimització dinàmica de l’estructura del disc a través del mètode “allocate-on-flush”.
      • Transaccions atòmiques.
      • Integració de metadades en l’espai de noms del sistema d’arxius.
      • Li falta desfragmentador. Els creadors diuen que l’implementaran si algú els hi paga.

SUN:   

  • ZFS:
    • Va ser implementat pel sistema operatiu Solaris. Va sorgir al setembre del 2004,i llençat a mitjans de Novembre de 2005 com a part del build 27 de OpenSolaris. Algunes característiques:
      • Gran capacitat.
      • Sistema de fitxers i administrador de volums en un sol producte.
      • Nova estructura sobre el disc.
      • Sistema d’arxius lleuger.
      • Administració d’espais d’emmagatzematge senzilla.

SGI:    

  • XFS:
    • Sistema d’arxius de 64 bits amb journaling d’alt rendiment, creat per Silicon Graphics Inc. Al maig del 2000, SGI va alliberar el XFS sota una llicència de codi obert. Característiques:
      • Suporta un sistema d’arxius de fins a 9 Exabytes, encara que això pot variar depenent dels límits imposat pel SO. En sistemes Linux de 32 bits, el límit és de 16 TBytes.
      • Grups d’assignació.
      • LVM, possibilitat d’augmentar la capacitat de sistemes de fitxers XFS.
Abr
02

Traduïts de filesystem en anglès, estructuren la informació guardada en una unitat d’emmagatzematge que desprès serà representada ja sigui textualment o gràficament utilitzant un gestor d’arxius. La majoria dels sistemes operatius utilitzen el seu propi sistema d’arxius.

El més comú és utilitzar dispositius que permetin l’accés a les dades com una cadena de blocs d’una mateixa grandària anomenats sectors, que usualment són de 512 bytes. Els sistemes d’arxius tradicionals permeten crear, moure, renombrar i eliminar tan arxius com directoris.

Abr
01

RAID 0+1 (mirall de divisions):

També anomenat RAID01 és un RAID utilitzat per replicar i compartir dades entre varis discs. Per implementar-lo primer es creen dos conjunts RAID 0 i desprès sobre els anteriors es crea un RAID 1.

 

 

 

 

Avantatges:

  • Quan un disc falla, es pot reconstruir el conjunt global a partir de copiar les dades del altre conjunt de nivell 0.
  • Velocitat alta de transferència de dades.

Inconvenients:

  •  A l’hora de modificar la quantitat de discos durs es obligatori afegir un altre disc a l’altre divisió per equilibrar el tamany del conjunt. 
  • No pot tolerar dos fallos simultànis sinó és que estan en la mateixa divisió. 

RAID 1+0: (divisió de miralls):

És el contrari que el RAID 01, primer es divideix les dades per desprès fer miralls entre els discos. Són necessaris com a mínim 4 discs i pot fallar un disc sense que això provoqui la pèrdua de dades. Acostuma a ser una bona elecció per a bases de dades d’altes prestacions, ja que té una gran velocitat d’escriptura.

 

 

Avantatges:

  • Té una gran tolerància a fallos.
  • Gran velocitat d’escriptura.

Inconvenients:

  •  Gran redundància de dades 
  • La implementació és cara. 

 

RAID 30 (divisió de nivells RAID amb paritat dedicada):

És una combinació de un RAID 3 i un RAID 0. La millor forma de construir-lo és combinar dos conjunts RAID 3 amb les dades dividides en els dos conjunts.

 

 

 

Avantatges:

  • Tases de transferència elevades. 
  • Gran fiabilitat.. 
  • Permet que falli un disc de cada conjunt RAID 3.

Inconvenients:

  •  Implementació molt cara.
  • Si falla es perdran totes les dades del conjunt.
  • Temps de recuperació necessari representa un període de vulnerabilitat per el RAID.

 

RAID 100: (divisió d’una divisió de miralls)

És una divisió de conjunts RAID 10. És un exemple de RAID quadriculat, en el que conjunts dividits són a l’hora dividits conjuntament de nou.

Avantatges:

  • Millor rendiment de lectures aleatòries
  • Menys punts de perill per el RAID.
  • Elimina virtualment el límit d’unitats físiques en un únic volum lògic.

Inconvenients:

  • Implementació cara
Abr
01

RAID 0 (conjunt dividit):

Distribueix les dades equitativament entre dos o més discos sense informació de paritat que proporcioni redundància. Aquest s’utilitza normalment per incrementar el rendiment, encara que també pot utilitzar-se com una forma de crear un petit número de grans discos virtuals a partir d’un gran número de petits discos físics. És útil per a configuracions de servidors de només lectura, així com també per a sistemes destinats a jocs en els que es desitji un bon rendiment i la integritat no és molt important.

  

Avantatges:

  • Possibilita crear volums grans a partir de discos petits.
  • Major velocitat d’accés a dades.

Inconvenients:

  • No aconsellable per a copies de seguretat, ja que no té un control de paritat ni de tolerància d’errors. 
  • Augmenta la càrrega sobre els processadors. 
  • Si falla un dels discs significa la pèrdua de tot el sistema. 
  • Possibilitats quasi nul·la per recuperar informació en un disc avariat. 
  • Increment del consum de l’ordinador.

RAID 1(conjunt mirall):

Crea una copia exacte (mirall) d’un conjunt de dades en dos o més discos. És útil quan el rendiment és més important que la capacitat.

 

 

 

 

 

Avantatges:

  • Incrementa exponencialment la fiabilitat respecte a un sol disc. Per a que el conjunt falli es necessari que ho facin tots els seus discs).
  • Rendiment de lectura s’incrementa aproximadament com múltiple lineal del número de copies. Pot estar llegint dues dades diferents en dos discos diferents.
  • Facilita administració en alguns entorns.

Inconvenients:

  • Un RAID 1 només pot ser tant gran com el més petit dels seus discos.
  • El rendimiento no millora respecte el RAID 0
  • Ineficiència, ja que escriu totes les dades dos cops.

RAID 5 (paritat distribuïda):

Un RAID 5 utilitza divisió de dades a nivell de blocs distribuint la informació de paritat entre tots aquells discs membres del conjunt. Aquest sistema ha aconseguit una gran popularitat gracies al seu baix cost de redundància. Els blocs de paritat de la resta dels discos són combinats de forma matemàtica amb els blocs de dades dels altres disc, perquè en cas de pèrdua de dades es pugui reconstruir aquestes.

Avantatges:

  • Número màxim de discos és teòricament il·limitat (a la pràctica és comú limitar-ho).
  • Té una alta eficiència.
  • És tolerable a errades.

Inconvenients:

  • Pot haver-hi errors a l’hora de reparar dades (forat d’escriptura).
  • Rendiment dolent quan són sotmeses a càrregues de treball que inclouen escriptures més petites que la grandària d’una divisió.
  • Requereix com a mínim 3 discos per ser implementat i el fallo d’un segon disc provoca pèrdues completes de les dades.
  • Escriptures costoses en operacions de disc i tràfic entre els discos i la controladora.
Mar
29

 RAID’s:

Els RAID’s (Redundant Array of Independent Disks) que en català vindria a traduir-se com a “conjunt redundant de discos independents”, és un sistema d’emmagatzematge que utilitza diversos discs durs entre els que es distribueix o copien dades per tenir aquestes en cas de que falli algun disc. Depenent de la configuració d’aquests discs anomenat nivell, ens determinarà les seves característiques com: el número de discs mínim necessaris, el seu rendiment, si és tolerant a errades i altres coses més.

En el nivell més simple, un RAID combina varis disc en una sola unitat lògica. Així, tot i que físicament i hagin diferents discos durs, el sistema operatiu només en veu un de sol. Els RAID s’acostumen a utilitzar en servidors normalment encara que també es pot utilitzar en ordinadors personals més avançats, on l’usuari utilitza l’ordinador per a tasques intensives d’emmagatzematge, com l’edició d’àudio i vídeo.

Què pot fer un RAID:

  • Pot millorar l’uptime. Permet que un disc falli mecànicament i que tot i això les dades del conjunt siguin accessibles per els usuaris sense que faci falta una restauració costosa.
  • Pot millorar el rendiment de certes aplicacions. Permet múltiples lectures de dades simultànies.

Què no pot fer un RAID:

  • No protegeix les dades. Un conjunt RAID té un sistema de fitxers, per això no evita la pèrdua de dades si s’ataca aquest sistema de fitxers.
  • No simplifica la recuperació d’un desastre. Es necessiten uns controladors de software específics. Si aquestes eines no els suporten, les dades seran inaccessibles.
  • No millora el rendiment de totes les aplicacions.
  • No facilita el trasllat a un sistema nou. Aquesta limitació pot obviar-se amb l’ús de RAID per software, que també afegeix a l’hora altres limitacions diferents, especialment relacionades amb el rendiment.

Tipus de RAID:

Podem diferenciar entre els nivells de RAID estàndards i els anidats.

Dels primers cal destacar:

  • RAID 0: conjunt dividit.
  • RAID 1: conjunt mirall.
  • RAID 5: conjunt dividit amb paritat distribuïda.

Dels anidats els més utilitzats són:

  • RAID 0+1: un mirall de divisions.
  • RAID 1+0: una divisió de miralls
  • RAID 30: una divisió de nivells RAID amb paritat dedicada
  • RAID 100: una divisió d’una divisió de miralls.
Dic
13

Quins avantatges hi ha sobre utilitzar NETSERVER en comptes de PC’s?

Un servidor serà una màquina que estarà treballant quasi bé sempre (per no dir sempre), sinó és que en moments com per exemple les vacances es pot parar el seu funcionament. Això vol dir que els seus components han d’aguantar tot el treball que tindran. Tot i que poden tenir els mateixos components que un PC o gairebé tots iguals, en el Netserver, aquests components són més resistents. Per tant el rendiment del netserver, tot i que el PC pot realitzar també aquestes funcions, sempre serà més bo. Com que en una empresa el que volem a part de rendiment és seguretat més val invertir els diners en un netserver per tenir en bones condicions totes les nostres dades i coses importants. Tot i que el preu és més alt, és recomenable utilitzar a nivell empresa els netserver abans que un PC servidor.

Dic
13
  1. Escenari 2 =>    Centre d’ensenyament (varies xarxes)
  • Xarxa Wi-Fi per alumnes (100 portatils)
  • Xarxa Wi-Fi per professors (15 profes)
  • Xarxa Switch Administraiva (15 persones)
  • Xarxa Switch Aules d’informàtica (100 ordinadors)

Necessitats:

En aquest segon escenari jo recomanaria tenir dos servidors. Un que s’encarregués de la part arxius on poden entrar alumnes (amb diferents permisos), controlar Internet amb la configuració dels Proxy i la pròpia connexió. A part un altre per les copies d seguretat, dades dels alumnes i que fos més perquè hi treballessin els de la part administrativa. En aquest servidor si que hauríem de posar algun Punt d’accés Wi-Fi, ja que volem que la xarxa dels alumnes i professors així ho sigui.  Les aules d’informàtica i els alumnes entraran al mateix netserver al igual que els professors, tot i que aquests últims podran també accedir al servidor d’administració per canviar dades de alumnes si fa falta o per exemple emmagatzemar les notes.

Netserver:

Utilitzaríem dos servidors HP ProLiant serie SL170z G6 que complementaríem cadascun amb 2 discos SATA de 500GB. També col·locaríem un Punt d’accés per a Wi-Fi. I com que l’espai de disc dur podria ampliar-se crec que hi hauria suficient.

Algunes de les especificacions tècniques:

Procesador, sistema operativo y memoria
Tipo de procesador Procesador Intel® Xeon® E5504
Velocidad del procesador 2,00 GHz
Número de procesadores 1 procesador
Actualización del procesador Ampliable a dos procesadores
Núcleo de procesador disponible Quad
Memoria caché interna 4 MB (1 x 4 MB) de caché de nivel 3
Chipset Chipset Intel® 5520
Memoria DDR3 sin búfer (UDIMM)
Memoria de serie 6 GB (3 x 2 GB) de memoria estándar
Bus frontal del procesador Bus frontal a 800 MHz
Memoria máxima 24 GB (12 x 2 GB) para configuraciones de memoria sin búfer
Ranuras de memoria 16 ranuras DIMM DDR3

link: http://h10010.www1.hp.com/wwpc/es/es/sm/WF06b/15351-15351-3896136-3955796-3955796-3956242-4004888.html

Pressupost:

Element Preu (€)
Servidor HP ProLiant serie SL170z G6 (x2) 4210
Unid. disc duro HP Midline 500GB 3G SATA de 7.200 rpm LFF (3,5″) (x4) 880
Dispositivo de puerto radio ProCurve 210 259
TOTAL SENSE IVA 5349
TOTAL AMB IVA (16%) 6204.84 €
Dic
13
  1. Petita empresa (gestoria, negoci petit) 3 treballadors
  • Comparteixen dades, impressores, dispositius en xarxa.
  • Ofimatica, BD, programes especifics, internet,email…

Necessitats:

En el primer escenari tenint en compte que és una petita empresa amb 3 treballadors només necessitarem un servidor que controli el trànsit d’Internet, permeti intercanvi de arxius tant de forma local com externa, administri els dispositius de sortida (impressores o multi funcions…). El servidor també emmagatzemarà la base de dades de l’empresa, que també hauríem de crear una copia de seguretat algun altre lloc (es recomana un lloc extern de l’empresa). Però d’això ja s’encarregarà per exemple una empresa especialitzada. Cada treballador en el seu propi ordinador de treball ja tindrà els programes que necessiti, ja siguin de ofimàtica i per navegar per Internet o el correu.

Netserver:

Jo escolliria un Servidor Servidor HP ProLiant serie ML110 G6 (506668-051) ja que és una petita empresa. Quan creixi sempre estarà a temps d’empilar-se i més tenint en compte el factor de que el món informàtic avança de forma molt ràpida. Potser quan necessitin una ampliació podran trobar algun servidor més potent, de més qualitat i més assequible dels que ara es poden permetre. Crec que amb dos discos durs SATA de 250GB (que venen inclosos) aquesta petita empresa ha de tenir de sobres.

Podríem afegir-hi un Sistema de copia de seguretat de disc extraïble HP StorageWorks RDX per obtenir una primera copia (encara que és recomanable més d’una copia). I també un SAIS HP R1500 G2 (AF418A) que mai estarà de més.

Algunes de les especificacions tècniques:

Procesador, sistema operativo y memoria
Tipo de procesador Procesador Intel® Xeon® X3450 (2,66 GHz, 95W, 8 MB, 1333, HT, Turbo 1/1/4/4
Velocidad del procesador 2,66 GHz
Número de procesadores 1
Núcleo de procesador disponible Quad
Memoria caché interna 1x Intel® Smart Cache de 8 MB integrada
Chipset Chipset Intel®3420
Memoria ECC DDR3 PC3-10600E sin búfer de hasta 1333 MHz
Memoria de serie 4 GB (2 x 2 GB)
Memoria máxima 8 GB
Ranuras de memoria Cuatro (4) ranuras DIMM

link: http://h10010.www1.hp.com/wwpc/es/es/sm/WF06b/15351-15351-241434-3328424-3328424-3984625-4064403.html

Pressupost:

Servidor HP ProLiant serie ML110 G6 (506668-051) – 915€

Sistema de copia de seguridad de disco extraíble HP StorageWorks RDX – 389€

Sistema de alimentación ininterrumpible en bastidor HP R1500 G2 (AF418A) – 570€

Element Preu (€)
Servidor HP ProLiant serie ML110 G6 (506668-051) 915
Sistema de copia de seguridad de disco extraíble HP StorageWorks RDX 389
Sistema de alimentación ininterrumpible en bastidor HP R1500 G2 (AF418A) 570
TOTAL SENSE IVA 1874
TOTAL AMB IVA (16%) 2173.84 €
Nov
01

La veritat és que hi han molts projectes per escollir, de temes molt diversos. Per això no m’he pogut decidir per un, sinó que he decidit mostrar-ne dos.

El primer potser és el més conegut, es el projecte SETI@home que consisteix a buscar alguna prova de intel·ligència extraterrestre. Va ser el primer intent de computació distribuïda realitzat amb èxit i en el que participen voluntaris de tot el món. A part de cridar l’atenció per ser el primer projecte que es pot formar part des de qualsevol part del món i aportar algun petit granet de sorra també ho fa pel tema de la recerca. Sempre s’ha especulat si estem sols en aquest món i un projecte que intenta trobar vida fora d’aquí mereix la col·laboració. Qui sap que ens pot aportar de positiu trobar vida intel·ligent fora del nostre món? Jo crec que és un tema bastant interessant.

Per una altre part m’ha agradat el projecte fightAIDS@home i aquest projecte és més per els beneficis que pot aportar.  Aquest projecte que esta gestionat al Laboratori Olson a l’ Institut de Desenvolupament Scripps, ajuda a utilitzar tècniques de simulació biomèdiques per buscar maneres de curar o prevenir el contagi del SIDA i el virus VIH. El trobo un projecte molt humà, que tindrà molt futur i obtindrà resultats molt positius en el transcurs dels anys, per això obtindria la meva col·laboració.